Dades generals

Tipologia d’entitat:
Entitat privada

A quin públic s’adreça l’entitat?:
Societat en general.

Dades de contacte

c/ La Palma, 6-10
25002 Lleida , Segrià (España)
Telèfon: 606 335 769
Adreça web: http://www.trenca.org
Correu electrònic: info@trenca.org

Objectius de l’entitat:

1.Promoure activitats per la millor conservació de la natura, elements i sistemes naturals.

2.Promoure les activitats d’educació medioambiental.

3.Informar a la societat sobre les tasques que es duen a terme al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent així com altres aspectes interessants referents al Centre i al medi ambient en general.

4.Col•laborar amb les tasques de gestió i funcionament del Centre.

5.Potenciar els diferents grups de treball de l’Associació per tal d’especialitzar al voluntariat.

6.Promoure projectes i activitats relacionades amb el medi ambient, ja siguin propis o no, col•laborant en les tasques d’execució i/o finançament d’aquests.

7.Promoure activitats de formació medioambiental per finalitats diverses. 8.Desenvolupar activitats els fruits de les quals es reinvertiran en el funcionament de l’Associació o en la conservació de la natura.

Àmbits d’actuació:

– Entitats ecologistes, de defensa i reivindicació
– Entitats d’educació ambiental
– Entitats de conservació dels recursos naturals i custòdia del territori
– Entitats de tecnologia i serveis

Àmbits de treball:

– Educació ambiental
– Biodiversitat i gestió d’espais naturals
– Flora i fauna
– Canvi climàtic
– Aigües continentals
– Energia
– Residus
– Boscos
– Incendis forestals i reforestació
– Contaminació de l’aire, acústica
– Desenvolupament rural
– Medi urbà
– Ordenació del territori
– Solidaritat i cooperació
– Medi marí i submarí
– Activitat agrària
– Custòdia del Territori

Àmbit territorial:

Lleida. Segrià, Les Garrigues, Pallars Jussà, Pallars Sobirà. També fora de Catalunya (Projecte Contacontes als Pirineus: Catalunya, Aragó i Navarra).

Activitat de l’entitat:

Principals activitats, projectes i/o comissions de treball:

1. Conservació in situ de la trenca (Lanius minor) a Espanya http://trenca.org/projectes-actuals/la-trenca/

2. Reintroducció del voltor negre (Aegypius monachus) als Pirineus http://trenca.org/projectes-actuals/voltor-negre/

3. Punts d’alimentació suplementària (PAS) per a rapinyaires necròfags als Pirineus http://trenca.org/projectes-actuals/xarxa-de-pas/

4. Desenvolupament agroambiental sostenible a Les Garrigues (Lleida) http://trenca.org/projectes-actuals/les-garrigues/

 

1. Conservació in situ de la trenca (Lanius minor) a Espanya El projecte de conservació de la trenca és una iniciativa del Departament de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. A través del Centre de Fauna de Vallcalent (pertanyent a la Generalitat) i del Zoo de Barcelona es porta a terme la conservació ex situ, és a dir, fora de l’hàbitat natural. L’associació TRENCA és l’encarregada de fer les tasques de conservació in situ, al camp. El projecte compta a més a més amb el suport econòmic i logístic d’entitats públiques i privades. Centres de cria en captivitat La conservació fora de l’hàbitat natural es basa en la creació i el manteniment d’un grup de trenques en captivitat prou gran com per garantir la conservació dels gens d’aquesta població a mitjà termini. La cria en captivitat es fa al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent (Lleida, Generalitat de Catalunya) i més recentment s’ha engegat un programa de cria complementari també al Zoo de Barcelona. Amb els animals nascuts en captivitat, es reforcen les poblacions salvatges. Per mitjà d’aquesta actuació, en un futur, es podran recuperar antics nuclis de trenca actualment extingits (com per exemple el de l’Empordà o el d’Osca), quan s’hi eliminin els factors que els van fer desaparèixer. Pel que fa a les tasques de Trenca, intentem que tant la producció (trenques nascudes) com la taxa de retorn (trenques que tornen l’any següent a Catalunya) siguin màximes. Per a això, procurem que cada parella arribi a tirar endavant 5 polls. A més, col•loquem aliment suplementari (insectes), capturem depredadors (garses) i gestionem l’hàbitat de nidificació perquè sigui òptim per a les trenques. Alliberament de polls nascuts en captivitat Com a experiència pionera pel que fa a aquesta espècie, s’estan alliberant polls de trenca nascuts en captivitat per reforçar la població salvatge. Quan ja comencen a caçar per si mateixos, es traslladen al camp (als voltants del territori de l’última parella que resta) i es mantenen en una gàbia gran d’aclimatació que obrim al cap de set dies. En aquesta setmana d’aclimatació, reconeixen la zona com a lloc de naixement i es fan sociables amb els polls salvatges. Des del moment en què es deixen anar fins que inicien la migració, es fa el seguiment continu dels polls alliberats, que s’identifiquen gràcies a les anelles de color que hi duen. Per mitjà d’aquest mètode, s’ha aconseguit que un mínim de 2 polls alliberats en tornin la temporada següent i fins i tot arribin a formar parella. El següent pas és que aquests polls que aconsegueixen fer tot el viatge migratori i tornar a la seva àrea natal puguin reproduir-se amb èxit, i augmentar així el nombre de exemplars nascuts en llibertat.

 

2. Reintroducció del voltor negre (Aegypius monachus) als Pirineus L’objetiu del projecte de reintroducció del voltor negre als Pirineus és contribuir a recuperar la seva antiga àrea de distribució, mitjançant l’establiment d’una població als Prepirineus catalans (RNC de Boumort i Muntanya d’Alinyà), a mig camí entre les poblacions ibèriques i la francesa. Origen dels voltors negres reintroduïts Els voltors negres alliberats procedeixen majoritàriament de centres de recuperació de fauna, la gran majoria (66%) del centre de recuperació Los Hornos (Càceres), pertanyent a la Junta de Extremadura. Una part de les aus provenen de la Comunitat de Madrid (el 33%, ingressats al C. de R. de GREFA). Es tracta d’animals juvenils o immaturs, que ingressen en els centres debilitats després d’abandonar el niu. Són recuperats i traslladats a les instal•lacions d’aclimatació, on romanen un temps variable, al voltant dels 8 o 9 mesos, abans de ser alliberats. Tres exemplars (Inici, Obaga i Pau), que van ser aviats mitjançant la tècnica d’alliberament assistit o hacking, van néixer en captivitat al zoo de Planckendael, a Bèlgica (Inici) i a les instal•lacions de GREFA, a Madrid (Obaga i Pau). Àrea de reintroducció El projecte es desenvolupa al Prepirineu lleidatà, i té dos punts d’alliberament: la Reserva Nacional de Caça de Boumort i l’Espai Natural d’Alinyà, distants 30 km. La zona és estratègica per a la connexió entre la població francesa de voltor negre i la ibèrica, ja que és al bell mig d’aquestes poblacions. La zona de reintroducció, com reflecteixen els estudis de viabilitat previs a l’inici del projecte, disposa d’hàbitat idoni (masses forestals denses en vessants amb bon pendent) i prou aliment (notable cabanya ramadera, ungulats salvatges i menjadores per a ocells necròfags) perquè el voltor negre torni a poblar aquestes serres prepirinenques. Altres actuacions Paral•lelament a l’alliberament dels exemplars de voltor negre per a la reintroducció, s’han dut a terme altres actuacions necessàries per a l’èxit del projecte. Entre les més importants, destaca l’ampliació de la xarxa de menjadores per a rapinyaires necròfags als voltants de la zona d’alliberament: Trenca ha engegat i gestiona 3 punts d’alimentació suplementària (PAS) per reforçar els vincles entre els voltors negres reintroduïts i la zona d’alliberament. A més, s’han construït 38 plataformes artificials semblants als nius de voltor negre, que estimulen les aus a niar-hi, i s’han reforçat les poblacions de conill mitjançant la construcció de conillars i el trasllat de conills d’altres zones. Així mateix, en els últims 3 anys s’han fet més de 60 xerrades i conferències a escoles (més de 900 nens), universitats, congressos científics, etc. Estat actual del projecte Des del començament del projecte s’han alliberat un total de 38 voltors negres, dels quals 18 viuen normalment a la zona. De la resta, 13 s’han trobat morts por diverses causes (tret amb arma de foc, línies elèctriques, parcs eòlics, enverinament), 6 són desapareguts o dispersos i 1 està ferit i és irrecuperable per causa també d’un tret. A més a més, s’han incorporat a la població prepirenenca de voltor negre polls nascuts ja en llibertat. L’any 2010 es va produir la primera reproducció del projecte en llibertat (la primera als Pirineus en més d’un segle), i el poll continua a la zona. El 2011 van ser 4 les parelles que van començar la reproducció en llibertat, tot i que no se’n va obtenir cap poll envolat, fet habitual a les colònies de voltor negre joves. El 2012 van ser 3 les parelles que van iniciar la reproducció, i se’n van obtenir dos polls envolats. Quant a les connexions de les diferents poblacions europees, el fluix de voltors negres transpirenenc és ja una realitat. Només a Boumort, en els últims 6 anys, s’han detectat 17 voltors negres francesos que passen cada vegada més temps sedimentats en aquest espai, gràcies a l’atracció que exerceix la petita població ja establerta. Amb els voltors negres ibèrics succeeix el mateix: almenys 31 han visitat Boumort. Els voltors negres alliberats amb el projecte també fan viatges cap a França (almenys 10) i cap a la resta de la península Ibèrica (almenys, altres 10). El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya promou la iniciativa del projecte a la Reserva Nacional de Caça de Boumort; la Fundació Catalunya La Pedrera, a l’Espai Natural d’Alinyà. GREFA i Trenca són dos ONG implicades en la execució del projecte.

 

3. Punts d’alimentació suplementària (PAS) per a rapinyaires necròfags als Pirineus A partir dels anys noranta, les poblacions de rapinyaires necròfags ibèrics van invertir la tendència descendent gràcies a projectes de conservació específics. Especialment pel que fa al trencalòs, Catalunya és un dels bastions europeus de l’espècie amb més de 33 territoris i un gran nombre d’individus dispersius. No obstant això, els bons resultats són actualment en perill a causa de la normativa de retirada del bestiar mort del camp arran de la crisi de l’encefalopatia espongiforme bovina l’any 2001. L’escassetat d’aliment i l’alarma social han portat a considerar, en especial el voltor comú, una amenaça per al bestiar viu (amb denúncies d’atacs a animals encara vius). Això ha comportat la reaparició d’esquers enverinats al camp, que són una greu amenaça per als ocells carronyaires. Des del 2010, el projecte de la xarxa de PAS (punts d’alimentació suplementària) de l’associació Trenca ha posat en funcionament tres emplaçaments on els rapinyaires necròfags troben aliment de manera segura. Aquests nous PAS són estratègicament situats al Prepirineu i Pirineu de Lleida: ● PAS d’Isona i Conca Dellà, molt a prop de la RNC de Boumort (comarca del Pallars Jussà). ● PAS de Bassella (al sud de la comarca de l’Alt Urgell). ● PAS de Montferrer i Castellbò (al nord de la comarca de l’Alt Urgell). Amb aquesta iniciativa es pal•lia la manca d’aliment amb què s’enfronten aquests ocells, claus en l’equilibri ecològic dels ecosistemes, i es redueix l’impacte de l´ús de verí. A més, la construcció dels tres PAS està directament relacionada amb el projecte de reintroducció del voltor negre als Pirineus, l’objectiu principal del qual és la recuperació del voltor negre com a espècie reproductora a la serralada (desapareguda des de la segona meitat del segle XIX). Tots els PAS s’han construït d’acord amb la normativa sanitària vigent. Els permisos legals per als tres PAS van ser atorgats pel –aleshores– Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino, a través de la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. S’han signat acords de custòdia del territori amb els propietaris dels terrenys, siguin comunals, com ara el cas d’Isona i Conca Dellà, siguin privats, com els de Bassella i els de Montferrer i Castellbò. L’acord de custòdia és una eina de gestió i conservació del patrimoni natural, agrari, pasatgístic i/o cultural d’un territori. Els acords signats tenen una durada de cinc anys. S’ha consensuat el funcionament del projecte amb tots els actors locals (ajuntaments, propietaris, ramaders i caçadors) de les zones d’influència dels PAS i comptem amb el compromís de col•laboració de tots ells. Així, la xarxa de PAS funciona de manera bastant autònoma. La població local (ramaders i caçadors) participa en la gestió dels aportaments. Els tècnics de Trenca fan un seguiment dels aportaments efectuats i del funcionament en general dels tres PAS. Els resultats obtinguts amb aquest projecte són força positius, ja que els rapinyaires necròfags han utilitzat els PAS d’ençà que es va començar a abocar carronya. Pel que fa als voltors negres, el PAS més usat ha estat el d’Isona i Conca Dellà, per causa de la seva proximitat a la serra de Boumort. Aquí s’ha detectat la presència de com a mínim 15 voltors negres diferents (sense haver-hi coincidit tots al mateix temps). El màxim nombre de voltors negres que han coincidit fent servir aquest PAS –que hàgim pogut observar– ha estat de cinc exemplars. Aquesta espècie utilitza també els altres dos PAS. Habitualment, el milà reial, el milà negre, l’aufrany i el voltor comú fan ús dels tres PAS. Pel que fa al trencalòs, tenim constància que com a mínim ha fet servir el PAS d’Isona i el PAS de Montferrer per alimentar-se. També hem detectat una àguila daurada menjant al PAS de Montferrer. Els PAS també serveixen com a eina per difondre els valors i el coneixement d’aquests ocells, tasca imprescindible per a la seva conservació. El 2012 (l’ 1 de setembre, Dia Internacional dels Voltors) vam començar a organitzar una jornada oberta al públic al PAS d’Isona, per observar els rapinyaires necròfags menjant. A més, s’han fet un munt de xerrades a les escoles parlant de la xarxa de PAS i del projecte de reintroducció del voltor negre.

 

4. Desenvolupament agroambiental sostenible a Les Garrigues (Lleida) Les Garrigues és considerada una de les comarques més deprimides de Catalunya. Això vol dir que té una forta necessitat d’actuacions que n’estimulin l’economia (agrícoles, ramaderes, culturals, comercials…), que afavoreixin la integració de les persones al territori i alhora la preservació dels seus valors patrimonials. És en aquest espai i en aquesta direcció que ha sorgit la iniciativa de l’associació Trenca. Els fonaments dels projecte són portar a terme una activitat agrícola que sigui: -Econòmicament rendible: obtenció d’un producte d’alta qualitat i venda de proximitat evitant intermediaris. -Ambientalment sostenible: amb producció ecològica i actuacions de millora de fauna i hàbitats. -Respectuosa amb el patrimoni cultural i paisatgístic del territori: amb la recuperació d’elements patrimonials i millores paisatgístiques. Per engegar el projecte, Trenca ha comprat una finca agrícola de poc més de 4 ha al municipi de Bovera, i ha començat a signar acords de custòdia del territori amb propietaris de finques del voltant. Aquesta zona es va escollir per ser representativa de l’ecosistema mediterrani garriguenc. És constituïda per un oliverar, distribuït en feixes fetes amb rastells de pedra seca, envoltat per comunitats arbòries i herbàcies associades al bosc mediterrani. Un aspecte important del projecte és implicar en la conservació d’aquest espai, mitjançant la participació directa, a tots els agents presents: agricultors, ramaders, cooperatives, empresaris, societats de caçadors…, així com les institucions locals, comarcals, provincials i autonòmiques. La finalitat és dur a terme un treball transversal. Ja hem començat a gestionar aquesta zona. Molt resumidament, podem agrupar les actuacions en quatre grans grups: ● Patrimoni agrari: .-Recuperació d’oliverars centenaris que ara tornen a produir mitjançant agricultura ecològica. .-Engegada i potenciació de projectes de producció ecològica, agrícola o animal. ● Patrimoni paisatgístic: .-Conservació i potenciació de la vegetació autòctona. .-Prevenció d’incendis forestals (neteges, clares, podes). ● Patrimoni natural: .-Col•locació de caixes-niu i d’instal•lacions per a l’alliberament d’ocells fringíl•lids. .-Recuperació d’antics abeuredors i creació de petites basses per garantir punts d’aigua per a ocells i mamífers i llocs de reproducció per a amfibis i invertebrats. ● Patrimoni cultural: .-Restauració de cabanes, aljubs, murs i rastells de pedra seca. .-Foment de la cultura de l’aprofitament de l’aigua de pluja. Per al cultiu d’oliveres mitjançant agricultura ecològica no es fa servir cap abonament mineral ni cap tractament amb productes que no estiguin permesos pel CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica). El producte final es comercialitza amb la marca Salvatge. Oli de les reserves de fauna. Cal destacar que els beneficis de la venda de l’oli es destinen a l’ampliació de terrenys de custòdia i a actuacions ambientals i de recuperació de les finques.

Realitzes alguna activitat d’àmbit internacional o amb d’altres socis europeus?:

Vulture.net

Treball en xarxa:

Principals organitzacions nacionals, estatals a les quals està vinculada l’entitat:

Xarxa de Custòdia del territori (XCT) WWF-Espanya GREFA Zoo de Barcelona IRTA Fundación Biodiversidad

Participació en institucions o entitats d’àmbit internacional::

WWF Vulture.net

Voluntariat:

Tipus:
Desenvolupa programes amb voluntariat

Tipologia d’accions que es realitzen amb voluntariat:
Accions puntuals: neteges, construcció d’instal·lacions per al maneig d’espais o d’espècies, tasques al Centre de Fauna de Vallcalent (Lleida), etc.

Perfil:
General

Freqüència:
Puntual